Com adormit

És gener de 1920. Hi ha obres a la casa Coll i Regàs de Mataró. Se'n restauren els estucats policroms. El president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, que anys enrere va ser l'arquitecte encarregat de construir la casa, contempla la borrassa on ara hi ha els colors que poques hores abans recobrien un dels estucats. A la borrassa, els colors conserven la tonalitat, la forma i la distribució que tenien al pany de paret.

-Qui ha estat l'artista del llençol?

-Jo, don Josep; però no és un llençol, és una borrassa.

-On has après a arrencar pintures murals d'aquesta manera, noi?

-Enlloc. N'he après tot sol. De vegades em quedo com adormit i aprenc coses, don Josep. Així vaig aprendre també l'art de fer anar el pinzell.

-Podries fer el mateix amb un fresc pintat en un absis?

-No ho sé, don Josep, amb la curvatura seria més difícil. Però, un cop que em vaig quedar com adormit, vaig veure un italià que desenganxava d'un absis escenes de l'Apocalipsi i les enviava a Boston.

-A partir de demà, treballes per a la Mancomunitat de Catalunya. Saps on és la Vall de Boí? Tant se val. Si no ho saps, ja ho sabràs. Com et dius, noi?

-Valdimir Roig.