És juny de 1922. Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya des de fa un mes, rep en secret el tinent de l'exèrcit Henrique Abadón, més conegut entre els policies de la caserna de Consell de Cent com el Portuguès, més conegut entre els anarquistes detinguts als calabossos de la mateixa caserna com el Torturador Jove.
-Segui, tinent Abadón.
-No tinc gaire temps, General. Estic esperant notícies de Saragossa. S'hi està celebrant una important reunió de líders de la CNT, i els meus confidents creuen...
-Ah, sí, la CNT. Precisament Martínez Anido em va parlar fa uns dies del zel que vostè mostra en la persecució dels anarquistes. També em va dir que vostè era un home molt capacitat, tant per afrontar situacions difícils sense perdre els nervis com per ser, diguem, "enèrgic" si les circumstàncies ho requerien.
-El Governador Civil acostuma a exagerar, General.
-No ho crec pas. Em sembla que vostè és l'home perfecte per a una missió molt especial. Vostè llegeix el Mercure de France?
-No, General. És un diari?
-És una revista. L'hauria de llegir de tant en tant, tinent Abadón; i Martínez Anido, també. El Mercure parla del que es cou al món cultural francès; avui en dia, però, es posa l'adjectiu "cultural" a qualsevol cosa, fins i tot a les reunions conspiratives. Per exemple, en el darrer número s'esmenta una festa que va tenir lloc el 18 de maig. Entre els assistents hi havia Vladimir Roig; segons el Mercure, un "envoyé spécial de Catalogne". El coneix?
-No, General.
-M'ho temia. Vostè i Martínez Anido només empaiten anarquistes; i no dic que no calgui, però vostès dos no estan a l'aguait del gran perill dels moments presents: el catalanisme, la Lliga, la Mancomunitat, el separatisme emmascarat d'autonomia moderada, l'idiomisme perseguidor del formós verb cervantí. Vladimir Roig és l'home de confiança del president Puig i Cadafalch. Què hi fa Vladimir a París? És el que vostè haurà d'esbrinar. Parla vostè el francès, tinent Abadón?
-No, General.
-A París tindrà l'ocasió d'aprendre'l, doncs.
-Segui, tinent Abadón.
-No tinc gaire temps, General. Estic esperant notícies de Saragossa. S'hi està celebrant una important reunió de líders de la CNT, i els meus confidents creuen...
-Ah, sí, la CNT. Precisament Martínez Anido em va parlar fa uns dies del zel que vostè mostra en la persecució dels anarquistes. També em va dir que vostè era un home molt capacitat, tant per afrontar situacions difícils sense perdre els nervis com per ser, diguem, "enèrgic" si les circumstàncies ho requerien.
-El Governador Civil acostuma a exagerar, General.
-No ho crec pas. Em sembla que vostè és l'home perfecte per a una missió molt especial. Vostè llegeix el Mercure de France?
-No, General. És un diari?
-És una revista. L'hauria de llegir de tant en tant, tinent Abadón; i Martínez Anido, també. El Mercure parla del que es cou al món cultural francès; avui en dia, però, es posa l'adjectiu "cultural" a qualsevol cosa, fins i tot a les reunions conspiratives. Per exemple, en el darrer número s'esmenta una festa que va tenir lloc el 18 de maig. Entre els assistents hi havia Vladimir Roig; segons el Mercure, un "envoyé spécial de Catalogne". El coneix?
-No, General.
-M'ho temia. Vostè i Martínez Anido només empaiten anarquistes; i no dic que no calgui, però vostès dos no estan a l'aguait del gran perill dels moments presents: el catalanisme, la Lliga, la Mancomunitat, el separatisme emmascarat d'autonomia moderada, l'idiomisme perseguidor del formós verb cervantí. Vladimir Roig és l'home de confiança del president Puig i Cadafalch. Què hi fa Vladimir a París? És el que vostè haurà d'esbrinar. Parla vostè el francès, tinent Abadón?
-No, General.
-A París tindrà l'ocasió d'aprendre'l, doncs.
