Dijous 2 de febrer de 1922
Hôpital de la Salpêtrière, París
Excel·lentíssim don Josep,
Quin disgust, don Josep! Com pot comprovar per l'encapçalament, no sóc a l'Hôtel des Coquilles, sinó a l'Hôpital de la Salpetrière. No s'espanti, no tinc res de greu, només una fractura de peroné. Li ho explico.
Com vostè em va ordenar, ahir vaig agafar el tren cap a París, a l'Estació de França. Tot i que dormir al tren no és gens fàcil, vaig passar una nit tranquil·la, fins a Dijon. Aquest matinada, a Dijon, una munió de tipògrafs i de mossos d'arts gràfiques han retingut el tren fins que no ha arribat, amarat de suor, un tipògraf amb una capsa groguenca que, segons sembla, havia de ser lliurada a París avui sens falta. Aleshores, el viatge ha pogut continuar. En arribar a la Gare de Lyon de París, ha succeït l'incident. Era jo aturat a l'escala del tren, contemplant la gatzara constant de l'estació, quan, de sobte, un anglès alt i d'ulleres gruixudes ha pujat nerviós i m'ha fet caure d'una empenta involuntària a l'andana. "The white knickers of my Gerty McDowell on the Ireland's green sea!", cridava joiós tot baixant del tren, amb la capsa groguenca de Dijon sota el braç esquerre i amb un llibre de sobrecoberta verda i lletres blanques a la mà dreta. Ha estat llavors que s'ha adonat que jo era per terra. "Je suis desolé, monsieur, mais j'étais tellement pressé de voir mon roman que, lorsque je montais, je ne vous ai pas vu", ha dit, i ha intentat ajudar-me a posar-me dret; però era inútil, la cama esquerra em feia figa.
I així és com he acabat fent cap a la Salpetrière, on m'hi ha acompanyat James, que és com es diu l'anglès alt i d'ulleres gruixudes. Fa una estona James, després d'haver-me regalat un magnífic cigar havà, ha hagut de marxar perquè havia de celebrar el seu 40è aniversari amb la família i uns amics; però m'ha promès venir a veure'm demà. Ara estic a una sala de llits del tercer pis, esperant que els metges, que ja m'han dit que tenia fracturat el peroné, m'enguixin la cama.
Don Josep, confio que tot aquest trasbals no suposi cap problema per a la meva missió a París. Tant aviat com pugui, aniré a l'Hôtel des Coquilles.
Atentament,
Vladimir Roig
Hôpital de la Salpêtrière, París
Excel·lentíssim don Josep,
Quin disgust, don Josep! Com pot comprovar per l'encapçalament, no sóc a l'Hôtel des Coquilles, sinó a l'Hôpital de la Salpetrière. No s'espanti, no tinc res de greu, només una fractura de peroné. Li ho explico.
Com vostè em va ordenar, ahir vaig agafar el tren cap a París, a l'Estació de França. Tot i que dormir al tren no és gens fàcil, vaig passar una nit tranquil·la, fins a Dijon. Aquest matinada, a Dijon, una munió de tipògrafs i de mossos d'arts gràfiques han retingut el tren fins que no ha arribat, amarat de suor, un tipògraf amb una capsa groguenca que, segons sembla, havia de ser lliurada a París avui sens falta. Aleshores, el viatge ha pogut continuar. En arribar a la Gare de Lyon de París, ha succeït l'incident. Era jo aturat a l'escala del tren, contemplant la gatzara constant de l'estació, quan, de sobte, un anglès alt i d'ulleres gruixudes ha pujat nerviós i m'ha fet caure d'una empenta involuntària a l'andana. "The white knickers of my Gerty McDowell on the Ireland's green sea!", cridava joiós tot baixant del tren, amb la capsa groguenca de Dijon sota el braç esquerre i amb un llibre de sobrecoberta verda i lletres blanques a la mà dreta. Ha estat llavors que s'ha adonat que jo era per terra. "Je suis desolé, monsieur, mais j'étais tellement pressé de voir mon roman que, lorsque je montais, je ne vous ai pas vu", ha dit, i ha intentat ajudar-me a posar-me dret; però era inútil, la cama esquerra em feia figa.
I així és com he acabat fent cap a la Salpetrière, on m'hi ha acompanyat James, que és com es diu l'anglès alt i d'ulleres gruixudes. Fa una estona James, després d'haver-me regalat un magnífic cigar havà, ha hagut de marxar perquè havia de celebrar el seu 40è aniversari amb la família i uns amics; però m'ha promès venir a veure'm demà. Ara estic a una sala de llits del tercer pis, esperant que els metges, que ja m'han dit que tenia fracturat el peroné, m'enguixin la cama.
Don Josep, confio que tot aquest trasbals no suposi cap problema per a la meva missió a París. Tant aviat com pugui, aniré a l'Hôtel des Coquilles.
Atentament,
Vladimir Roig
