Divendres 19 de maig de 1922
Hôtel des Coquilles, París
Excel·lentíssim don Josep,
Finalment, ahir em van donar l'alta a l'hospital i vaig poder instal·lar-me a l'Hôtel des Coquilles. ¡Qui s'havia d'imaginar que una senzilla esquerda de peroné pogués retenir-me tres mesos a la Salpêtrière! Per sort, la septicèmia està guarida del tot i puc emprendre la tasca encomanada: esperar.
Atentament,
Vladimir Roig
P. S. Ahir vaig anar a una festa convidat per James, que, en realitat, no és anglès, sinó irlandès. No em venia de gust anar-hi, però no m'hi vaig poder negar: James ha estat molt amable amb mi durant l'hospitalització. De manera que, per quedar bé amb ell, vaig haver de comprar roba per a la festa, per a tots dos. També vaig haver de convidar-lo a unes infinites rondes abans de la festa, aquests irlandesos beuen whiskey com si fos aigua. I, a més, vaig haver de abonar dues fortes compensacions econòmiques. Una, a un convidat a la festa anomenat Marcel que va voler compartir taxi de tornada amb nosaltres; i l'altra, al taxista. La vomitada de James havia deixat inservibles la tapisseria del taxi i el jaquet de Marcel. Pobre Marcel, ell que pràcticament no surt de l'habitació folrada de suro on dorm i treballa! Totes aquestes despeses, sumades a la despesa d'hospital i a despeses diverses d'aquests darrers tres mesos, m'han deixat absolutament escurat. Dels 150.000 francs que vostè va lliurar-me, me'n queden 300. I avui, a l'hotel, em reclamaven pagar un mes per avançat. Don Josep, no sap com em dolen les despeses que causo a la nostra estimada Mancomunitat de Catalunya que vostè tan dignament presideix; però necessito que se m'enviïn diners.
P. P. S. Només li adjunto la factura de l'hospitalització (les "dépenses hôtelières d'hôpital" són la part de menjar i beure a l'hospital, mai no m'hauria pensat que cobressin tant); de la resta, dissortadament, no en tinc cap factura.
Hôtel des Coquilles, París
Excel·lentíssim don Josep,
Finalment, ahir em van donar l'alta a l'hospital i vaig poder instal·lar-me a l'Hôtel des Coquilles. ¡Qui s'havia d'imaginar que una senzilla esquerda de peroné pogués retenir-me tres mesos a la Salpêtrière! Per sort, la septicèmia està guarida del tot i puc emprendre la tasca encomanada: esperar.
Atentament,
Vladimir Roig
P. S. Ahir vaig anar a una festa convidat per James, que, en realitat, no és anglès, sinó irlandès. No em venia de gust anar-hi, però no m'hi vaig poder negar: James ha estat molt amable amb mi durant l'hospitalització. De manera que, per quedar bé amb ell, vaig haver de comprar roba per a la festa, per a tots dos. També vaig haver de convidar-lo a unes infinites rondes abans de la festa, aquests irlandesos beuen whiskey com si fos aigua. I, a més, vaig haver de abonar dues fortes compensacions econòmiques. Una, a un convidat a la festa anomenat Marcel que va voler compartir taxi de tornada amb nosaltres; i l'altra, al taxista. La vomitada de James havia deixat inservibles la tapisseria del taxi i el jaquet de Marcel. Pobre Marcel, ell que pràcticament no surt de l'habitació folrada de suro on dorm i treballa! Totes aquestes despeses, sumades a la despesa d'hospital i a despeses diverses d'aquests darrers tres mesos, m'han deixat absolutament escurat. Dels 150.000 francs que vostè va lliurar-me, me'n queden 300. I avui, a l'hotel, em reclamaven pagar un mes per avançat. Don Josep, no sap com em dolen les despeses que causo a la nostra estimada Mancomunitat de Catalunya que vostè tan dignament presideix; però necessito que se m'enviïn diners.
P. P. S. Només li adjunto la factura de l'hospitalització (les "dépenses hôtelières d'hôpital" són la part de menjar i beure a l'hospital, mai no m'hauria pensat que cobressin tant); de la resta, dissortadament, no en tinc cap factura.
